Ara hauria de dir allò de "Pep, això no ho tornis a fer!". Però com tots tenim una edat i ja no canviarem pas, continuarem a l'aguait i publicarem els seus escrits.
Apa, salut a tots!
Ignasi, bateria i webhàmster (perdó Quimi) ocasional.
UN TREN ON HI CAP TOTHOM
Hi ha dies que encara recordo quan vaig trobar en Marc i li vaig demanar per trobar-nos algun dia i tocar una mica les guitarres. D'això ja fa 12 anys. Durant aquests 12 anys han passat moltes coses. Moltes de bones i moltes no tant bones. El que puc dir és que musicalment parlant totes o quasibé totes no és que hagin estat bones, sinó que han estat fantàstiques.
Els nostres inicis van ser bàsicament tocar temes que en Marc feia. En poc temps vam crear Mirfak, una banda que ens va fer gaudir de moments molt intensos. Va ser el nostre despertar musical com a intèrprets.
Eren uns moments on al nostre país s'estava gaudint encara del boom "Rock català" i això implicava molts concerts a festes majors i la possibilitat de telonejar alguns dels grups inclosos en aquest fenòmen. Nosaltres com a Mirfak vam tenir l'ocasió de tocar amb alguns d'ells. La nostra joventut encara ens feia somniar en que potser algún dia nosaltres seríem els telonejats. Somnis ...
Han passat ja dotze anys. Amb en Marc encara anem fent. I molt. L'altre dia, a casa seva, a la Crusella, mentre a la brasa hi coíem uns espàrregs, carxofes i costelles, parlàvem de totes aquestes vivències. No les oblidarem mai.
Pel camí hem tocat amb molta gent. Molts baixen del tren en alguna estació. Cadascú, crec que té la seva estació on baixar. El més bonic d'aquesta metàfora és que a l'estació on ha baixat un company teu resulta que en puja un altre. En Sami va pujar a la segona estació on parava el tren i encara està al nostre vagó. En Ferran, que mentre Mirfak va durar sempre va ser-hi per col.laborar amb nosaltres, va decidir pujar al nostre vagó. I finalment l'últim de pujar va ser l'Ignasi. Cada banda necessita algú com l'Ignasi. Diem que és el més assenyat.
En el "nostre" vagó s'hi viatja molt bé.
Boys Damm. Aquest és el nom del tren. Una banda que fem versions i algun tema propi. Una banda amb ganes de passar-s'ho bé i de fer-ho passar molt bé. Han passat ja dotze anys. Aquells somnis no és que hagin desaparegut sinó que han canviat. Tots sabem qui som, què volem i on anirem a parar. Aquí hi ha el secret de la banda. Tots cinc creiem en el mateix. Tots cinc perseguim el mateix. Cada dimecres, quan ens trobem a la Crusella per assajar, penseu que és una festa. Ens ho passem molt bé.
Després de molts assajos, molts concerts, moltes festes ha arribat el moment de plasmar-ho en una gravació. El proper 26 de gener gravarem un DVD en directe d'un concert nostre. Serà al vestíbul de la Canal, a Tona. Vam decidir gravar un DVD perquè volíem que tots els que durant aquests anys hem viatjat junts puguem gaudir-ne junts. Vosaltres, els amics que mai ens heu deixat i que sempre hi sou volíem que també hi poguéssiu estar presents.
El nostre tren va circulant, no a una gran velocitat, però va fent. Espero que si un dia he de baixar en una estació ho pugui fer acompanyat de quatre viatgers més.
Pep Sallent
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada