Mireu, mireu, els Nois de la Cervesa posen el seu granet de sorra!!
28 d’octubre 2014
09 d’agost 2014
01 de juliol 2014
11 d’octubre 2013
LOVE BOAT!
Mentre a Barcelona s'organitza la 'gran' festa de la majoria silenciosa d'en Marianu i en Wert, amenitzada amb els inestimables ciudadanos i la sibarita Camacho, acompanyats d'uns quants simpàtics turistes 'outlet' acabats d'arribar de la capital del reino. I tot ben regat amb una gran dosis d'amor fraternal proporcionada per la Falange i altres derivats succedanis natius com el PXC.
No patiu amics, des de terra endins la banda osonenca Boys Damm engega el 'LOVE BOAT SUMMER TOUR', un vaixell de felicitat que aprofita els últims raigs d'estiu per salpar cap a Ítaca, tot travessant l'estret de Liberty i els mars de Freedom, acabant a la terra promesa: Catalunya!. Passatgers la festa esta garantida, el Capità us convida a una gran dosis de Rock&Roll salvatge a alts decibels i cocktails de luxe.
Oh Yeah, ho passàrem bé!
LOVE IS IN THE AIR...
No patiu amics, des de terra endins la banda osonenca Boys Damm engega el 'LOVE BOAT SUMMER TOUR', un vaixell de felicitat que aprofita els últims raigs d'estiu per salpar cap a Ítaca, tot travessant l'estret de Liberty i els mars de Freedom, acabant a la terra promesa: Catalunya!. Passatgers la festa esta garantida, el Capità us convida a una gran dosis de Rock&Roll salvatge a alts decibels i cocktails de luxe.
Oh Yeah, ho passàrem bé!
LOVE IS IN THE AIR...
27 de maig 2013
BOYS DAMM AL POLLASTRE JOVE!!!
Hi havia una vegada quatre porquets que vivien per allà l'Osona profunda, eren uns germans musicals ben avinguts que passaven els vespres fent fressa per la comarca.
Bé, de fet en mancava un de porquet que feia molts anys havia marxat a Barcelona a fer carrera a la Banca, i des d'aleshores no en sabien rés...
El porquet Cantant era molt frugal, vivia en una tenda de campanya i tot sovint feia bivac, era molt natural i no s'estava de punyetes.
Vet aquí un dia el Llop Llopis després d'entrenar amb l'equip de futbol de 'veteranos', va baixar del Puigsagordi afamat com una hiena... I d'una revolada es va cruspir el cantant tot just quan començava a afinar la guitarra. Trobador a l'ast!
No gaire lluny d'allà hi vivia el Porquet percussionista. Es prenia la vida amb filosofia i anar fent. Com que tenia un hortet amb substàncies psicotròpiques i plantes perfumades, es va fer una cabana de palla, allò justet per fer passar la rasca matinera. ‘¡Craso error amigo!’ Perquè tot i que el Llop era un periquito rematat, ni tant-sols la placa de ‘aquí hi viu un de l’Espanyol’ el va frenar. Teca es teca i l'hivern és llarg… El llop va bufar ben fort, la cabana es va esvair, i el pobre porquet va acabar fet llonganisses...
Uns quants acres de terra més enllà i vivia el porquet baixista, la seva casa estava una mica més elaborada, havia aconseguit un carregament de fusta d'estraperlo i s'havia construït una casa a l'estil yankee, o sigui molt de contraxapat, pladur i plàstic. El Llop de seguida va bufar a ple pulmó, però rés es va bellugar, llavors va agafar la destral XXL del cobert i la va abatre en un plis-plas. Ai l’as, d'aquest porquet en va fer unes botifarres la mar de bones pel mercat del ram.
A dalt del turó i vivia el Gran porquet en cap, tot una autoritat de la plana. Com que era el més llest, s'havia fet fer un xalet de maons i formigó armat, porta blindada, alarma, etc.... El llop que no tenia un pel de tonto, va trucar la porta dient 'correo comercial', però ningú va obrir. Llavors va bufar i rés... va picar les parets i rés de rés...
Al veure que la cosa es complicava va agafar el Chevrolet que hi havia aparcat just davant, li va fer un pont de pel·lícula, i el va estampar contra la finestra.
Efectivament després d'encendre la llar de foc amb la bandera del barça, el Llop també es va cruspir el 'Big Boss' a la brasa sense més dificultat.
De tant menjar el Llop estava ben embafat i va decidir fer-se un bany, dit i fet, però... el 'Big Boss' era un porquet de dutxa, no disposava de banyera. Així que el llop curt i ras, va posar una cassola ben grossa a la llar de foc, aigua a vessar, sals de bany, llenya d'alzina a mansalva, l'Himne perico al ipod i 'al agua patos'.
Ai... no va trigar a venir-li la són, i l'olla calenta va acabar sent... una migdiada mortal!
Vet aquí que travessant el Montseny amb els seu Land Rover a tot gas, trinxant-ho tot al seu pas, va arribar a la casa un senglar tot pelut i molt salvatge, que ningú hagués pogut reconèixer mai, Oh my god!!! no era altre que el germà de Barcelona!!!
Caram, havia fet fortuna amb negocis foscos a Barcelona, tocava la bateria en cinquanta mil bandes, i ja tenia prop de 30 fills. Això sí, estava afamat com un lladre després de tants kilòmetres.
Va trobar la casa oberta, i mentre esperava el germà gran amb paciència, per fer passar la set, va buidar el celler.
Al veure que el 'Big Boss' trigava massa, es va cruspir les reserves de civada i el jabugo del rebost, va atacar les últimes Volls Damm de la nevera. I al no trobar rés més, es va cruspir el Llop rebullit que hi havia a la cassola.
En acabar d'endrapar, va agafar la pell de la bèstia i es va dir, guaita ja tenim noves pells pels timbals, i de franc!
I vet aquí un gat, i vet aquí un papós aquest bolo ja s'ha fos.
Bé, de fet en mancava un de porquet que feia molts anys havia marxat a Barcelona a fer carrera a la Banca, i des d'aleshores no en sabien rés...
El porquet Cantant era molt frugal, vivia en una tenda de campanya i tot sovint feia bivac, era molt natural i no s'estava de punyetes.
Vet aquí un dia el Llop Llopis després d'entrenar amb l'equip de futbol de 'veteranos', va baixar del Puigsagordi afamat com una hiena... I d'una revolada es va cruspir el cantant tot just quan començava a afinar la guitarra. Trobador a l'ast!
No gaire lluny d'allà hi vivia el Porquet percussionista. Es prenia la vida amb filosofia i anar fent. Com que tenia un hortet amb substàncies psicotròpiques i plantes perfumades, es va fer una cabana de palla, allò justet per fer passar la rasca matinera. ‘¡Craso error amigo!’ Perquè tot i que el Llop era un periquito rematat, ni tant-sols la placa de ‘aquí hi viu un de l’Espanyol’ el va frenar. Teca es teca i l'hivern és llarg… El llop va bufar ben fort, la cabana es va esvair, i el pobre porquet va acabar fet llonganisses...
Uns quants acres de terra més enllà i vivia el porquet baixista, la seva casa estava una mica més elaborada, havia aconseguit un carregament de fusta d'estraperlo i s'havia construït una casa a l'estil yankee, o sigui molt de contraxapat, pladur i plàstic. El Llop de seguida va bufar a ple pulmó, però rés es va bellugar, llavors va agafar la destral XXL del cobert i la va abatre en un plis-plas. Ai l’as, d'aquest porquet en va fer unes botifarres la mar de bones pel mercat del ram.
A dalt del turó i vivia el Gran porquet en cap, tot una autoritat de la plana. Com que era el més llest, s'havia fet fer un xalet de maons i formigó armat, porta blindada, alarma, etc.... El llop que no tenia un pel de tonto, va trucar la porta dient 'correo comercial', però ningú va obrir. Llavors va bufar i rés... va picar les parets i rés de rés...
Al veure que la cosa es complicava va agafar el Chevrolet que hi havia aparcat just davant, li va fer un pont de pel·lícula, i el va estampar contra la finestra.
Efectivament després d'encendre la llar de foc amb la bandera del barça, el Llop també es va cruspir el 'Big Boss' a la brasa sense més dificultat.
De tant menjar el Llop estava ben embafat i va decidir fer-se un bany, dit i fet, però... el 'Big Boss' era un porquet de dutxa, no disposava de banyera. Així que el llop curt i ras, va posar una cassola ben grossa a la llar de foc, aigua a vessar, sals de bany, llenya d'alzina a mansalva, l'Himne perico al ipod i 'al agua patos'.
Ai... no va trigar a venir-li la són, i l'olla calenta va acabar sent... una migdiada mortal!
Vet aquí que travessant el Montseny amb els seu Land Rover a tot gas, trinxant-ho tot al seu pas, va arribar a la casa un senglar tot pelut i molt salvatge, que ningú hagués pogut reconèixer mai, Oh my god!!! no era altre que el germà de Barcelona!!!
Caram, havia fet fortuna amb negocis foscos a Barcelona, tocava la bateria en cinquanta mil bandes, i ja tenia prop de 30 fills. Això sí, estava afamat com un lladre després de tants kilòmetres.
Va trobar la casa oberta, i mentre esperava el germà gran amb paciència, per fer passar la set, va buidar el celler.
Al veure que el 'Big Boss' trigava massa, es va cruspir les reserves de civada i el jabugo del rebost, va atacar les últimes Volls Damm de la nevera. I al no trobar rés més, es va cruspir el Llop rebullit que hi havia a la cassola.
En acabar d'endrapar, va agafar la pell de la bèstia i es va dir, guaita ja tenim noves pells pels timbals, i de franc!
I vet aquí un gat, i vet aquí un papós aquest bolo ja s'ha fos.
15 de maig 2013
The Boys Damm Show al Cafè de l'Orfeó!
Welcome To The Amazing Boys Damm Show!
Plogui o nevi aquest divendres al vespre porteu el banyador perquè serà ple agost al Cafè de l'Orfeó, prepareu-vos per la sessió musical més XXXL d'Osona, una autèntica odissea maratoniana.
Al capdavant de l'equip en plena forma el coach Marc 'The Fireman', arengant la tropa amb una estratègia delirant i una energia sospitosa de dòping. No gens menys sospitosa la bufera imperiosa del Big Boss, en Pep Power, si aquest home cada dia és més jove!. Des de la zona 'lounge', fly i Pacharán 'en mano' amb el seu inconfusible look 'sport casual' Ferran King of the Bongo acaricia sexualment les congues, mentre amb suavitat mou el cap, hipnotitzant el públic enfervorit. No podia faltar la potència desmesurada, l'incombustible Sami Megawatts portant la banda a bon port amb el seu baix cuirassat que trenca els Icebergs més descomunals. I com sempre vingut del costat més bèstia de la vida... la foguera que crema sense fre com les calderes d'en Pere Botero, una màquina de tren a punt de descarrilar, el super-destructor Ignasi de Muntanyola, atiant el foc amb els timbals de l'infern!
Atenció a les orelles, escalfeu les cames per ballar, clares d'ous per aclarir la veu, i sobretot molta hidratació!!!
Go, Sporting Boys!!!
Plogui o nevi aquest divendres al vespre porteu el banyador perquè serà ple agost al Cafè de l'Orfeó, prepareu-vos per la sessió musical més XXXL d'Osona, una autèntica odissea maratoniana.
Al capdavant de l'equip en plena forma el coach Marc 'The Fireman', arengant la tropa amb una estratègia delirant i una energia sospitosa de dòping. No gens menys sospitosa la bufera imperiosa del Big Boss, en Pep Power, si aquest home cada dia és més jove!. Des de la zona 'lounge', fly i Pacharán 'en mano' amb el seu inconfusible look 'sport casual' Ferran King of the Bongo acaricia sexualment les congues, mentre amb suavitat mou el cap, hipnotitzant el públic enfervorit. No podia faltar la potència desmesurada, l'incombustible Sami Megawatts portant la banda a bon port amb el seu baix cuirassat que trenca els Icebergs més descomunals. I com sempre vingut del costat més bèstia de la vida... la foguera que crema sense fre com les calderes d'en Pere Botero, una màquina de tren a punt de descarrilar, el super-destructor Ignasi de Muntanyola, atiant el foc amb els timbals de l'infern!
Atenció a les orelles, escalfeu les cames per ballar, clares d'ous per aclarir la veu, i sobretot molta hidratació!!!
Go, Sporting Boys!!!
16 d’abril 2013
Festa 80's al Pasternak!!!!!!
Som al 1987, al Raval de
Barcelona, per la zona on les prostitutes són com Carmen de Mairena hi ha un
pis d’estudiants, on s’han ajuntat el bo i millor de la plana, els osonencs més
estel·lars conviuen amb harmonia en una comunió creativa.
El gran Jefe és en Neil
Sallent un noi culte, summament educat i molt tranquil, vaja el gendre perfecte
(llàstima la falta de sabó). Després trobem en Rick Puigdomènech un excèntric
anarquista, un home d’acció que no es cansa mai (especialment del porno). Altrament
hi viu en Vyvyan Vergés un salvatge il·luminat amb idees poc clares (que sovint
parla amb un hàmster), i que ho arregla tot a cop de mall. No ens oblidéssim
pas de l’excel·lentíssim Mike Sardà, un jove de casa bona (va estudiar a les
monges) que no xerra gaire però fa el que li rota, sempre amb classe això sí.
Per acabar ens queda l’espontani entranyable Mr. ignasi Balowski, el simpàtic
llogater (no li agraden els calés) que fa sorprenents visites als nostres amics
sempre amb un somriure i una destral a mà.
Bé, ara som al 2013, han
passat els anys i clar el temps no perdona...
Ja no són ‘els joves’. No
són els més guapos. No són els més forts. No són els més bons. No són els que
millor la rasquen. No
són ‘light’. Puntualitat zero. No són ‘serios’. No van ben afaitats, alguns
porten barba. No són Millet&Montull, ni Romeu ni Julieta. No tenen classe.
No porten D&G. Van amb furgoneta. No tenen un premi Nobel, fumen Nobel.
Beuen birra. No seran mai famosos, no els importa. No saben on es fiquen, hi cauen.
No tenen six-pack, però porten sempre un six-pack de Voll. No sempre van
alhora. No assagen prou, i el tècnic els fa el salt amb grups famosos.
Potser no són com cal...
però tenen allò que cal per ser uns bons Rock&Roll animals!!!
Aquest divendres 19 d’Abril
a les 23:30h, els BOYS DAMM es posen nostàlgics i estrenen repertori exclusiu:
ONLY temes dels 80’s. No volíeu temes nous? doncs vinga dosis extra!
FESTA 80´s. Boys Damm + J-Trio +Rimmel Dj´s
Subscriure's a:
Missatges (Atom)