Hi havia una vegada quatre porquets que vivien per allà l'Osona profunda, eren uns germans musicals ben avinguts que passaven els vespres fent fressa per la comarca.
Bé, de fet en mancava un de porquet que feia molts anys havia marxat a Barcelona a fer carrera a la Banca, i des d'aleshores no en sabien rés...
El porquet Cantant era molt frugal, vivia en una tenda de campanya i tot sovint feia bivac, era molt natural i no s'estava de punyetes.
Vet aquí un dia el Llop Llopis després d'entrenar amb l'equip de futbol de 'veteranos', va baixar del Puigsagordi afamat com una hiena... I d'una revolada es va cruspir el cantant tot just quan començava a afinar la guitarra. Trobador a l'ast!
No gaire lluny d'allà hi vivia el Porquet percussionista. Es prenia la vida amb filosofia i anar fent. Com que tenia un hortet amb substàncies psicotròpiques i plantes perfumades, es va fer una cabana de palla, allò justet per fer passar la rasca matinera. ‘¡Craso error amigo!’ Perquè tot i que el Llop era un periquito rematat, ni tant-sols la placa de ‘aquí hi viu un de l’Espanyol’ el va frenar. Teca es teca i l'hivern és llarg… El llop va bufar ben fort, la cabana es va esvair, i el pobre porquet va acabar fet llonganisses...
Uns quants acres de terra més enllà i vivia el porquet baixista, la seva casa estava una mica més elaborada, havia aconseguit un carregament de fusta d'estraperlo i s'havia construït una casa a l'estil yankee, o sigui molt de contraxapat, pladur i plàstic. El Llop de seguida va bufar a ple pulmó, però rés es va bellugar, llavors va agafar la destral XXL del cobert i la va abatre en un plis-plas. Ai l’as, d'aquest porquet en va fer unes botifarres la mar de bones pel mercat del ram.
A dalt del turó i vivia el Gran porquet en cap, tot una autoritat de la plana. Com que era el més llest, s'havia fet fer un xalet de maons i formigó armat, porta blindada, alarma, etc.... El llop que no tenia un pel de tonto, va trucar la porta dient 'correo comercial', però ningú va obrir. Llavors va bufar i rés... va picar les parets i rés de rés...
Al veure que la cosa es complicava va agafar el Chevrolet que hi havia aparcat just davant, li va fer un pont de pel·lícula, i el va estampar contra la finestra.
Efectivament després d'encendre la llar de foc amb la bandera del barça, el Llop també es va cruspir el 'Big Boss' a la brasa sense més dificultat.
De tant menjar el Llop estava ben embafat i va decidir fer-se un bany, dit i fet, però... el 'Big Boss' era un porquet de dutxa, no disposava de banyera. Així que el llop curt i ras, va posar una cassola ben grossa a la llar de foc, aigua a vessar, sals de bany, llenya d'alzina a mansalva, l'Himne perico al ipod i 'al agua patos'.
Ai... no va trigar a venir-li la són, i l'olla calenta va acabar sent... una migdiada mortal!
Vet aquí que travessant el Montseny amb els seu Land Rover a tot gas, trinxant-ho tot al seu pas, va arribar a la casa un senglar tot pelut i molt salvatge, que ningú hagués pogut reconèixer mai, Oh my god!!! no era altre que el germà de Barcelona!!!
Caram, havia fet fortuna amb negocis foscos a Barcelona, tocava la bateria en cinquanta mil bandes, i ja tenia prop de 30 fills. Això sí, estava afamat com un lladre després de tants kilòmetres.
Va trobar la casa oberta, i mentre esperava el germà gran amb paciència, per fer passar la set, va buidar el celler.
Al veure que el 'Big Boss' trigava massa, es va cruspir les reserves de civada i el jabugo del rebost, va atacar les últimes Volls Damm de la nevera. I al no trobar rés més, es va cruspir el Llop rebullit que hi havia a la cassola.
En acabar d'endrapar, va agafar la pell de la bèstia i es va dir, guaita ja tenim noves pells pels timbals, i de franc!
I vet aquí un gat, i vet aquí un papós aquest bolo ja s'ha fos.
